Hi ha sensacions que no es poden explicar, només es poden sentir. Acabar una fabulosa actuació, dins del temps establert, al WMC de Kerkrade n’és una d’elles. Però comencem pel principi.
El dijous 23 de juliol, la Societat Musical Barri de Malilla emprenia el viatge cap als Països Baixos. És un d’eixos viatges on “es fa banda” i la convivència és un dels pilars de qualsevol aventura i en este cas, no anava a ser menys. La SMBM va arribar a l’hotel el divendres 24 amb temps per a descansar i agafar forces per a l’assaig planejat a Kerkrade, assaig que va tindre lloc de vesprada i vam comptar amb la presència del mestre Andrea Loss.
El dissabte 25 tocava matinar per al concert programat a l’Harmoniezaal St. Petrus en Paulus a Maastricht, sent este l’assaig general per al que ocorreria el diumenge. Ens van acollir d’allò més bé i des d’ací tornem a agrair les facilitats que ens van donar. La resta del dia la vàrem dedicar a passejar i visitar la ciutat de Maastricht, recorrent els seus carrers, places i ponts.
Finalment, el diumenge 26 els nervis afloraven just abans del moment més important d’esta aventura musical: l’actuació al Kerkrade Theater dins de la 3ª Divisió del WMC. Un moment que no oblidarem mai, amb tota la banda uniformada dalt de l’escenari, vàrem passar els dos minuts més llargs de silenci de les nostres vides esperant a que l’organització donara pas al mestre Borja Martínez Alegre per a tocar el repertori que tantes voltes havíem assatjat.
30 minuts per davant per a disfrutar i demostrar tot el treball que hem fet durant l’últim any. Pot ser ja brollaren algunes llàgrimes abans de recórrer el repertori. 30 minuts on tocàrem:
Benicadell, que ens va servir per relaxar-nos, concentrar-nos i disfrutar.
Evolutions for Winds, la peça obligatòria d’esta edició del WMC.
Symphonic Essay, una obra exigent per a no confiar-nos.
Danza colorista, quin millor colofó per a deixar eixe ritme a l’auditori del Kerkrade Theater?
Durant estes quatre peces podíem veure com brillaven els ulls de les nostres companyes i companys, com assentien amb el cap a cada compàs i, per què no? Com disfrutaven del fruit de l’esforç i el temps invertit al llarg de tota la temporada, i també com somreien al final de cada peça. La SMBM va estar ben acompanyada a les butaques del teatre per familiars i amics que van donar tot el recolzament moral necessari.
Borja primer i els músics després, abandonàrem l’escenari ordenadament i a partir d’este moment l’emoció es desbordà! Tota la tensió acumulada es transformà en llàgrimes d’alegria, sabedors d’haver fet un bon treball conjunt. Tantes abraçades, tantes felicitacions, tanta alegria de saber que per fi ho havíem aconseguit. Som i serem la primera Banda de Música de la ciutat de València en participar al WMC de Kerkrade! És ja part de la nostra història!
Calia ara disfrutar de l’ambient, fer-se les fotografies pertinents per al record i ballar a la plaça amb les actuacions (amb un ambient més distés, això sí) d’altres bandes mentre esperàvem els resultats del jurat. Esta decisió es va fer pública, a la mateixa plaça del mercat de Kerkrade, sobre les 16.30 del diumenge, on la nostra presidenta Marina Ruiz, i el nostre director Borja Martínez Alegre, van ser els representants de la SMBM per replegar la medalla d’or que amb una puntuació de 86,22 punts ens corresponia. Des d’ací volem felicitar a totes les bandes participants.
Ja en dilluns vam aprofitar per visitar la ciutat alemanya de Colònia. Finalment, el dimarts 28 empreníem el viatge de retorn a València on aplegàrem amb una medalla, una motxilla plena de records i cansament i, sobre tot, havent viscut una experiència inoblidable.